Mòdul1. Intro. Què és la intel·ligència emocional? Comprenem les emocions.  

Quan una persona acudeix a una consulta de psicologia, la primera pregunta que s’ha de fer és si realment vol fer un canvi o no. Aquesta premissa és aplicable a molts àmbits del nostre dia a dia i pot ser útil a l’hora d’establir prioritats o per exemple, amb el simple fet de decidir en què volem invertir el nostre temps.

• Per començar, què és la intel·ligència? 

S'entén per intel·ligència la capacitat d'entendre, analitzar, comparar i elaborar informació nova a partir de dades, apel·lant a l'ús de la lògica. D'acord amb una definició proposada per la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), la intel·ligència és la facultat o habilitat que tenen les persones per a resoldre problemes.

• Obrim debat: el Quocient Intel·lectual. 

Però, dins l’àmbit emocional, quan parlam d’intel·ligència…

Podem entendre que, la psicologia no sols abraça el que forma part de l’esfera patològica: les emocions formen part de nosaltres i del nostre dia a dia, i és una tasca prioritària aprendre a conèixer-les i gestionar-les per tal de poder entendre’ns millor a nosaltres mateixos. Podríem dir, llavors, que la intel·ligència emocional és aquella capacitat que ens dota d'eines i estratègies per gestionar millor les nostres emocions i la forma de relacionar-nos amb la resta i el nostre context. 

• Quins problemes se’ns poden generar? Com podem aprendre a resoldre’ls?

Aquí és clau pensar en moments d’aquestes darreres setmanes que hem viscut certes situacions com a un problema o que no les hem sabut gestionar de manera adaptativa.  

Podem considerar alguns aspectes imprescindibles quan es parla d'Intel·ligència Emocional. Destacarem tres elements clau:

• AUTOCONEIXEMENT

Qui som jo? És important saber qui som per poder actuar en conseqüència. Cal tenir una consciència emocional per entendre les nostres conductes i la nostra raó de ser. Està clar que no tot el que ens representa ens agrada, però hi haurà aspectes que no podrem canviar. Tot i això, és molt important actuar en línia de les nostres idees i de les nostres creences, per tal de trobar un sentit a les nostres conductes i poder ser conseqüents segons com vagi la situació. Us heu demanat mai qui sou? Què us caracteritza? Si realment us agrada la idea que teniu de vosaltres mateixos?

• AUTORREGULACIÓ - AUTOCONTROL

L’autocontrol és una capacitat que s’aprèn i s’entrena amb l’objectiu d’aprendre a gestionar les nostres reaccions davant les emocions que experimentam. Per exemple, probablement més d’un cop hem anat a treballar sentint-nos trists, sense ganes de somriure o condicionats per una mala notícia. Tot i això, hem hagut de fer com si tinguéssim ganes de fer feina i dissimular molt bé aquell estat anímic. 

No sempre és bo reprimir les emocions, de fet, el més recomanable és un cop identificades, validar-les i entendre el què ens passa. 

• AUTOMOTIVACIÓ

L’automotivació és un altre concepte clau de la intel·ligència emocional. Què és la motivació? La motivació implica tenir un motiu, estar predisposats a fer alguna cosa. 

No sempre tindrem raons per dur a terme una conducta o estarem entusiasmats per fer alguna cosa que per un motiu o l’altre, hem de fer. La motivació forma part de la majoria de les accions que dúiem a terme. Des de les més senzilles: menjar, dormir… Fins a altres més complexes: preparar una oposició, tenir fills…

Quan es parla d’automotivació es fa referència a la capacitat de motivar-se a un mateix. No sempre es disposa d’aquesta capacitat o dels recursos per explotar-la.

La motivació, és un concepte clau per mantenir l’èxit un cop s’ha establert un objectiu i ens dirigim cap a ell és la motivació. La motivació és clau per mantenir els canvis en el temps i el compromís en allò que s’ha iniciat. 

1. Balanç decisional

Totes les persones tenim parts de nosaltres que ens agradaria canviar. No cal estar dintre d’un problema o passant per un mal moment per voler canviar coses i plantejar-nos treure la millor part de nosaltres. 

Incrementar el benestar implica fer un canvi. Per poder prendre decisions i guiar les nostres conductes cap a un objectiu concret és gairebé imprescindible conèixer el cost i el benefici del què volem dur a terme i així veure si realment estem compromesos amb aquella decisió.

Posar exemple nin a l’aula. 

Un cop ja tenim clar cap on ens volem dirigir, s’ha d’operativitzar l’objectiu. Per això, és interessant fer una anàlisi de la situació (Què volem canviar?), tot seguit dels objectius concrets que ens portaran cap al canvi i finalment, dividir-los en passes més senzilles:

• Com han de ser els objectius? 

Específics, concrets i assolibles: 

Per exemple, voler reduir l’ansietat és un objectiu que la gent ens exposa molt a les consultes però no és operatiu. És comú, difós i difícil d’avaluar. És més útil que ens centrem a identificar quines conductes avaluables o experiències podem identificar que no ens generin tanta ansietat. Com seria? Arran d’aquesta idea, extraurem objectius més concrets. 

Per exemple, si ens genera angoixa pensar que hauria de presentar-me a les oposicions de docents, tal vegada hem de pensar què puc fer per reduir aquesta sensació: em genera menys angoixa si em preparo el temari i començo a dedicar-hi temps? Tot i saber que no arribo a aquesta convocatòria? 

Un altre exemple podria ser: sento que he de passar més temps amb el meu fill petit,  però no sé com fer-ho. Pensar en quines conductes objectives puc dur a terme per tal de sentir-me menys angoixat/ada: dedicar una hora al dia a estar amb el meu fill i donar-li el sopar farà que em senti menys malament?