Mòdul 4: Exposició emocional. Reconèixer els assoliments i mirar cap al futur.

En aquest mòdul, es pot establir el paral·lelisme de les darreres sessions de psicoterapia una vegada es prepara l’alta terapèutica: què hem après? On volem anar? Cap on ens adreçam? 

És important fer una mica d’introspecció i aprofitar les competències que es tenen tan a títol individual com les que s’han anat adquirint en el grup. Enlloc de facilitar-vos directament els recursos, la idea és que s’extreguin de l’experiència emocional pròpia. 

Moltes vegades, quan es fan les coses malament, es centra l’atenció en els errors. En canvi, quan les coses funcionen o es fan bé, no analitzam perquè allò no ens ha molestat o ens ha fet sentir bé.

És important saber reconèixer les coses que ens fan bé, i així poder utilitzar-les quan realment faci falta. El plantejament inicial del curs era aprofundir amb el concepte d’intel·ligència emocional i incloure eines que fossin útils per emprar a l’aula. El paral·lelisme es farà a continuació: còm es pot transmetre aquesta idea a l’alumnat?

De la teoria a la pràctica…

Normalment quan una persona té un problema i el seu tutor/a l’identifica a l’escola, es pot cometre l’error de no tenir en compte tot el context. 

Per exemple, quan una persona acudeix a terapia és perquè no és viable la realitat que ells o elles mateixes han construït. Podríem dir que en certs aspectes, no han après a desenvolupar-se correctament en el seu context. Quan un nin/a té un porblema a l’aula, segurament la causa no està exclosa de la responsabilitat del seu context familiar i educatiu. 

En moltes ocasions és important, primer de tot, entendre quin quadre dinàmic s’ha format a la seva família i no donar per fet que té consciència i control de les seves emocions. Moltes persones no tenen la sort de rebre educació emocional, i tot i així, moltes no tenen les eines per fer front a determinades situacions. 

A continuació presentem unes dinàmiques útils per poder traslladar a les aules. Aquestes activitats formen part d’un conjunt de propostes per treballar la intel·ligència emocional, que parteix si més no de la presa de consciència de les emocions i de l’autoconeixement emocional. 

DINÀMICA 1: Vocacions frustrades.

Aquesta dinàmica consisteix en que cada persona reflexioni sobre el que no ha fet i voldria fer. En les raons per les quals no ho ha fet i com es sent o s’ha sentit en haver de renunciar a aquella fita. 

DINÀMICA 2: Per reforçar l’autoconcepte. 

Aquesta dinàmica consisteix en què cada persona de la classe ha de ser descrita per una altra: es pot fer de forma aleatòria. Per tal de facilitar la dinàmica, es pot demanar que es cerquin tres característiques positives i una negativa. Es poden anar fent torns. Totes les respostes s’han de justificar. 

DINÀMICA 3: Ens coneixem una mica a fons?​​​​​​​

En aquesta dinàmica la idea és que cada persona del grup tengui assignada a una parella, de forma totalment aleatoria. Primer de tot, es reparteixen les persones participants i cada una d’elles ha de saber qui és la seva parella. Després, per torns, cada una ha de fer dues preguntes a la persona que tingui assignada, però han de seguir aquestes indicacions: 

1. Han de demanar alguna cosa que no sàpiguen d’aquella persona, sempre coses relacionades amb la finalitat de conèixer-la millor. 

2. Totes les respostes s’han de justificar. 

3. S’ha de seguir una dinàmica divertida, preguntes inesperades i que no fomentin cap valor despectiu. Per exemple: si fóssis un docent de l’institut quin series? Com descriuries la millor experiència de la teva vida? Qui vols ser de gran?